Thursday, November 10, 2005

La solitud del PP

Article al setmanari El Ripollès del diputat i alcalde de Camprodon, Esteve Pujol

La setmana passada, l´Estatut d´Autonomia de Catalunya va començar a caminar amb pas ferm cap a l´aprovació al Congrés dels Diputats i al Senat. La setmana passada, el PP va començar a caminar, amb pas tant o més ferm, cap al seu aïllament. Quin contrast! Davant els diputats que representaven el Parlament de Catalunya, els diputats del PP, que amb la seva actitud de menyspreu i intolerància representaven els racons més foscos i rancis d´un passat que voldríem més llunyà.

Entre les intervencions en nom del Parlament de Catalunya, deixeu-me que destaqui la de la presidenta del meu grup parlamentari, la socialista Manuela de Madre. Ningú millor que ella per explicar a Espanya que amb l´Estatut els catalans volem millorar perquè millorin tots els espanyols, i no volem marxar, sinó quedar-nos per conviure amb calma, sense crispació.

Pel que fa a les intervencions del PP, es impossible passar per alt el to, l´actitud i els continguts d´un Mariano Rajoy que ni tan sols es va adreçar a De Madre, Mas i Carod com a representants del Parlament de Catalunya que eren. Es va limitar, una vegada més, a usar l´Estatut per desgastar José Luís Rodríguez Zapatero. És el seu únic objectiu: recuperar La Moncloa. Els seus arguments pràcticament s´invaliden per ells mateixos. Esperem que el Tribunal Constitucional no trigui gaire a dir-li que no, que l´Estatut no és una reforma de la Constitució. El temps ens donarà, com tantes altres vegades, la raó en la resta de temes.

Els actuals dirigents del PP, hereus, en el millor dels casos, d´AP, ja deien a finals dels anys 70 que la Constitució Espanyola no garantia la unitat de l´Estat, i que l´Estatut la trencaria definitivament. I que els nens no aprendrien castellà a l´escola, i que les empreses catalanes es quedarien tots els diners... Han passat trenta anys, i de tot allò, res de res. És qüestió de paciència, però mentrestant no tenim més remei que aguantar el xàfec amb tanta paciència com sigui possible.

El cas és que el PP es va acabar quedant sol, molt sol en la votació. Van fer soroll, molt soroll, això sí: els diputats populars van passar de mostrar una certa indiferència a mostrar el seu odi i el seu rebuig amb expressions insultants, com les que en diversos moments va proferir, entre d´altres, Vicente Martínez Pujalte, o simplement amb la seva absència: durant la intervenció del portaveu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, només hi havia 17 diputats populars a l´hemicicle. No cal dir que el mateix Rajoy va ocupar un lloc ben destacat en el rànquing d´entrades i sortides de la cambra mentre durava un debat que, segons ell, estava en joc el futur del país.

Al final, tothom a favor d´admetre a tràmit l´Estatut, menys el PP. Ara diuen que volen acords per canviar el text, que potser presentaran tot d´esmenes. Si no fa ni una setmana no volien ni que es discutís, ni que se´n parlès! Els líders del PP hauran d´adonar-se, i val més que sigui aviat, que aquesta actitud els acabarà resultant contraproduent. Cada vegada menys gent es creurà el crit d´aquest “que ve el llop!” que entonen dia sí, dia també. Cada vegada més ciutadans acabaran adonant-se que només fan que dir mentides, perquè volen manar. Fins que aquest dia arribi, els socialistes estarem treballant per explicar-nos, per dialogar, per pactar, per intercanviar impressions, que és l´única manera efectiva de garantir el progrés, tant a Catalunya com a Espanya. Això és el que volem.

3 Comments:

At 1:02 AM, Blogger Lagaña said...

Hola, este comentario no esta relacionado con el contenido del blog, ni nada de eso. Aunque a veces lo leo, hoy vengo a escribirte para que se haga eco de una noticia que aparece en meneame, que enlaza al sitio http://www.sodomylaws.org/world/iran/iran.htm
La idea es que, en vez de ponernos todos a mirar como pasa esto, escribamos en las bitacoras como de malo nos parece. Dicen que la blogosfera tiene cada vez mas fuerza sobre los medios, hagamonos sentir!!
Te pido que por favor escribas una entrada donde hagas mencion a la situacion de los homosexuales en Iran, y si conoces algun blog de politicos o similares que sean muy visitados, extiende el mensaje.
Esta "iniciativa" no tiene fines ni comerciales ni soy de ninguna ONG ni nada por el estilo. Solo me gustaría que por una sola vez, alguna de tantas "cadenas" que pululan por la red, tenga fines benéficos.
gracias de antemano.

 
At 1:40 AM, Blogger Josep Camps said...

Blanes, 21 de Setembre de 2007


Catalunya model de societat civilitzada

És evident que el model de treball com a mitjà de vida a estat no solament l´impulsor dels nivells demogràfics actuals sino que a més, ha essigut el motiu desde sempre dels desordres (guerres), desequilibris (malalties) i del patiment i malestar d´arreu, en general, de qualsevol societat on aquest sistema opresiu i esclau, s´hagi imposat.
Per assolir un model de societat sostenible, no només cal donar-li el gir de 90ª graus en aquest sistema per coneixer un món sostenible i amb recursos per al futur, sino que ademés cal que hom tingui el dret de neixer amb el “pà sota el braç” per poder desposar d´una llibertat imprescindible per el futur i benestar de cada ciutadà i per la salud i la pau de la societat en general.
Aferrats a la mentalitat treballadora i consumista que ens ha portat a descubrir el món actual, mai aconseguirem arribar fins als nous horitzons necessaris per conviure en la societat sana, pacífica i sostenible que tothom desitja.
Per què Catalunya sigui Catalunya però ademés pugui servir com a modèl per a les demés nacions cal potenciar amb urgencia un dret precari que al concloure, conclou amb ell també una llibertat fonamental e imprescindible per el ordre i benestar de qualsevol societat. Em refereixo al dret d´empara actual (menjar, roba i llit) que actualment desapareix als divuit anys.
El fet de neixer no pot implicar cap deure quant neixem per a viure. Desamparats però i davant del atractiu poder econòmic la majoria dels ciutadans escollim un destí erroni dins el món laboral. Un destí quue no ens pertoca i que tard o d´hora acaba afectant negativament en la vida. Per evitar-ho i aconseguir alhora que cada ciutadà o ciudadana pugui viure seguint el seu destí natural segons els seus desitjos i qualitats innatas, cal afegir un petit deure a tots aquells que vulguin ser pares: otorgar als seus fills les condicions minimes o garanties básiques per a la vida (menjar, roba i llit) de manera imperible e ilimitada.
Amb aquest dret o llei fonamental, ademés de contribuir a, mimbar els efectes devastadors per al nostre planeta deguts al nostre sistema de consum, materialisme i de treball com a única forma de viure actuals i de pode regular ademés els nostres nivells demogràfics de manera natural per al futur, aconseguirem també reforçar el nucli familiar que ha de ésser l´eix indispensable per assolir el benestar complert i la pau arreu del món.
Per un dret d´empara més just, humà i necessari!
Urgentment

Esperant alguna resposta us convido a visitar la meva modesta plana personal: www.lleipau.com on hi trobareu una petita mostra de cartes enviades i rebudes.

Rebeu la meva salutació,


JOSEP CAMPS ESQUEU
Blanes-GIRONA

 
At 3:37 AM, Blogger DiarioTube said...

Queria a parte de decirle que me encanta lo que escribe por su estilo directo, invitarle, si seria tan amable, a participar con alguno de sus articulos en este blog, en http://www.foropolitico.net. Un nuevo foro politico online, donde esperamos ver crecer a una comunidad importante de gente.

Gracias y un saludo

 

Post a Comment

<< Home